EL LLIBRE I ELS ENTREVISTATS

Aquest llibre és un homenatge a Xesco Boix (1946-1984), introductor del folk song i pioner de l'animació per la mainada a Catalunya, en el 25è aniversari de la seva mort. Un apropament fidel i rigorós a la seva persona i obra, a través de testimonis propers dels seu entorn, així com de persones que van compartir amb ell moments i fets històrics. Els entrevistats parlen de Xesco Boix i també del context social, polític i cultural que van viure a les acaballes de la dictadura, durant la transició i als inicis de la democràcia.

Entre ells hi ha:Jaume Arnella, Raimon, Pete Seeger, Jordi Roura (Ara va de Bo), Núria Ventura, Eduard Estivill, Montse Domènech, Els Cinc Dits d'una mà (Àngel Daban, Noè Rivas, Toni Giménez i Lluís M. Panyella), Tortell Poltrona, Pilarin Bayés, Fina Rifà, el president Jordi Pujol, Marina Rossell, Miquel Pujadó, Mn. Miquel Raventós, Joan Vilamala (Esquirols), l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, el folklorista castellà Joaquin Díaz... i fins a 40 testimonis.

SOBRE XESCO BOIX

En Xesco era un home de contrastos, i així ho reflecteix el llibre, però tots els testimonis coincideixen en la seva generositat, el seu compromís ètic i social, la preocupació per la formació adequada dels infants i el treball rigorós per la cançó, la cultura popular i la llengua catalana, des d'una visió àmplia i universalista. Xesco Boix va haver de lluitar amb coratge i dificultats contra una dictadura, contra els models socials establerts i contra una complexa malaltia, però, malgrat tot, va fer història i s'ha guanyat un lloc a la història de Catalunya.

AMB UN CD INÈDIT

El llibre conté també un CD inèdit: una carta sonora d'en Xesco, amb cançons i reflexions.

TRES FRAGMENTS: PRÒLEG I PRESENTACIÓ:

“Fa uns dies, en Lluís i la Maria-Josep em varen engrescar amb el seu projecte. Un llibre treballat i molt ben documentat sobre el nostre company Xesco. Un treball seriós i exhaustiu dedicat a la seva persona, publicat als 25 anys d’haver-nos deixat. (...) El llibre que teniu a les mans es un recull de lletres plenes de veritats i emocions. És una mostra entranyable i verídica de la vida d’una persona diferent. És cert que el cervell, amb el temps, tendeix a recordar el millor de la vida i oblida el dolent. És un mecanisme de defensa per seguir endavant, però en aquest cas, em seria molt difícil pensar en coses negatives d’en Xesco, que segur que les havia, i en canvi, em resulta molt fàcil, recordar els bons moments i sobretot la seva bona feina. Resumint, un llibre valuós, necessari, ple d’informació encertada, fet amb tendresa i respecte. Un llibre... un tros de la nostra historia...”
Del pròleg d’Eduard Estivill

“Aquesta capacitat de donar, d’estimar i de preocupar-se pels altres, aquest treball rigorós per la cançó, la cultura popular i la llengua catalana, i aquesta preocupació per la formació adequada dels infants perquè creixessin amb el cap clar i el cor ben net són les principals constants que tots els que intervenen en aquest llibre, sense cap excepció, ens transmeten quan parlen del Xesco home i del Xesco professional. I l’altra realitat que comparteixen ha estat la petja profunda que va deixar en cada persona que el va conèixer: mai ningú va restar indiferent a la seva força comunicativa i a la seva humanitat transparent.”
De la introducció A dues veus, de Maria-Josep Hernàndez

“Desitjava tenir un cel blau per sostre i un mar sovint ben serè, i ser lliure dins una societat d’homes i dones lliures. Però els vells camins, presoners de la rutina, dels odis, de les competències, de les hipocresies i de les formes establertes, no el conduïen cap a enlloc i no servien per assolir els seus objectius: “Els homes no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet a les botigues. Però com que botigues d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics”. (El Petit Príncep). “No hi ha res a fer amb els grans, estan tocats del bolet”, deia en Xesco, I busca que buscaràs..., va descobrir un camí diferent, alegre, lúcid, poètic i utòpic que menava de dret cap al món de la mainada, i amb les cançons i els contes com a bagatge se’n va anar a buscar els seus millors amics, la mainada, ja que, com mestre que n’era, tenia molt per ensenyar-los i molt per aprendre d’ells.
De la introducció A dues veus, de Lluís M. Panyella

PAGINA PRINCIPAL LLIBRE